11-02-2025
L’11 de febrer és una data cada vegada més assenyalada. Fa un temps, ens en recordàvem només la gent del sector, però any rere any l’efemèride va prenent força i adquirint més rellevància social. I és una sort. O no, de fet no hem de parlar ni de sort ni d’atzar. És el fruit de la lluita constant i incansable de totes aquelles persones que creuen que sense igualtat el món és pitjor.
I és que l’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, una jornada que té per objectiu visibilitzar el paper de les dones en la recerca i reivindicar la importància de trencar estereotips i oferir referents a les noves generacions. I més: és també una oportunitat per reflexionar sobre els desafiaments encara presents en l’accés i la validació social de les científiques.
Perquè les xifres ho avalen: tenim talent femení. La Universitat de Barcelona compta amb més de 400 investigadores que figuren en el rànquing publicat pel CSIC amb les 10.000 investigadores més destacades de l’Estat.
Fent realitat somnis que no es somiaven
Amb els mateixos objectius que els de la mateixa efemèride (visibilitzar, reivindicar, denunciar, construir), des de l’INSA-UB enguany hem impulsat la campanya ‘Referents d’avui, científiques del demà’, en què investigadores del nostre institut han compartit la seva experiència sobre els seus referents en ciència i la importància de tenir-ne.
Les respostes obtingudes han estat reveladores. Pràcticament cap de les nostres investigadores va créixer amb referents científiques clars durant la infància. Algunes, com la Malén Massot Cladera, investigadora i professora a la Universitat de Barcelona, expliquen que van descobrir la recerca de manera fortuïta: “Mai m’hauria imaginat ser investigadora. No vaig tenir referents científiques fins que em vaig incorporar a l’estudi PREDIMED com a dietista-nutricionista”. Altres, com la Rosa Maria Lamuela Raventós, directora científica de l’INSA-UB, assenyalen que les poques dones científiques reconegudes en el passat es limitaven a noms excepcionals: “Quan estudiava, no hi havia moltes científiques reconegudes, tret de la famosa Marie Curie”.
La Carmen Vidal Carou, directora del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, també apunta que la manca de visibilitat ha estat un problema històric en la ciència: “Moltes científiques vaig descobrir que eren dones fa relativament poc temps. Pels seus cognoms no es diferenciaven i jo les havia visualitzades com homes. Crec que fora bo que a la literatura científica, no només apareguin els cognoms, sinó que es visualitzin també els noms, perquè no passi el que em va passar a mi”.
L’absència de referents durant la infància ha tingut un impacte significatiu en les nostres investigadores. La Maria Pérez Bosch, professora agregada del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia, admet que no va tenir grans referents científics perquè simplement no se’n parlava: “No vaig comptar amb figures femenines de renom mundial com a inspiració, ja que en aquell moment no se’n parlava i, per tant, no en coneixia. Però m’hauria agradat tenir-ne, sí”. Aquesta realitat posa de manifest la importància de donar visibilitat a les dones científiques perquè les nenes i adolescents d’avui puguin veure en la ciència un camí possible i assequible.
De fet, la necessitat de tenir referents és una conclusió compartida per totes les participants. La Montserrat Riu Aumatell, professora agregada del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia, ho expressa amb claredat: “És indispensable tenir més referents femenins. És una feina que hem de fer sense descans i picant molta pedra amb les nenes i noies d’avui”.
Les referents: en l’entorn, fent xarxa
Algunes investigadores sí que van trobar inspiració en el seu entorn acadèmic, encara que de manera tardana. La Margarida Castell Escuer, catedràtica del Departament de Bioquímica i Fisiologia, destaca el paper de professores i investigadores conegudes en congressos que la van motivar a seguir la carrera científica.
De manera similar, la Mariluz Latorre, secretària de l’INSA-UB, afirma que la seva vocació científica no va ser premeditada, però que les seves directores de tesi, M. Carmen Vidal Carou i Sara Bover Cid, van ser el seu referent: “Les meves referents no són als llibres, sinó que segueixen al meu costat, inspirant-me cada dia”.
La Kamila Méndez, cap de l’Oficina de Promoció i Transferència de l’INSA-UB, coincideix en la importància d’aquesta representació: “Durant la meva infància no vaig comptar amb molts referents científiques. Tanmateix, avui dia trobo en les meves col·legues i amigues exemples inspiradors”.
Aquestes paraules subratllen el compromís de l’INSA-UB amb la visibilització de les dones en la ciència i la necessitat de promoure referents reals per a les futures generacions. Si volem que les nenes d’avui es converteixin en les científiques de demà, cal que les històries de les investigadores actuals siguin conegudes, valorades i compartides.
Recupera la campanya a les xarxes socials
