28-11-2025
La UB i el CSIC desenvolupen una proteïna que degrada el gluten i obre noves vies per tractar la malaltia celíaca
Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat una nova proteïna capaç de degradar el gluten de manera altament eficient.
“Amb aquest enzim hem vist clares millores, tant en la reducció dels anticossos específics com en la regeneració del teixit intestinal”, expliquen el responsable del projecte, el Dr Francisco Pérez, i la investigadora Marina Girbal. I això és determinant en el context de la celiaquia.
Actualment, el diagnòstic i seguiment de la celiaquia es basen principalment en dues proves: la detecció d’anticossos específics i la biòpsia intestinal. Precisament aquí és on hi ha les dues afectacions principals de la celiaquia. Si la pateixes, augmenten els anticossos i el teixit intestinal es degrada. “Aquest enzim aconsegueix millorar els dos aspectes”, afirma Girbal.
L’origen: una planta carnívora. El futur: ben obert
Tot plegat ve d’una planta carnívora. Ja se li havia comprovat certa eficàcia, però l’empresa que en tenia la patent, com passa tantes vegades en ciència, la tenia guardada en un calaix sense fer-li cas. El CSIC la va recuperar i li va fer un conjunt de modificacions per aconseguir, entre altres coses, que se’n pogués produir més quantitat i de manera més ràpida.
“I aquestes millores van ser prou substancials per poder crear una altra patent diferent, la de l’enzim modificat amb el qual estem treballant ara”, conclou la investigadora, que afegeix que es tracta d’un descobriment que pot tenir moltes aplicacions. “Ara mateix, la nostra prioritat és la seva subsistència. Volem continuar investigant i, per tant, estem oberts a tot. Qualsevol col·laboració serà més que benvinguda i podem estudiar moltes possibles utilitats”.
Un enzim amb gran potencial
Tot i que la recerca s’ha centrat inicialment en l’àmbit mèdic, els responsables del projecte insisteixen a dir que les possibilitats d’aquest enzim van molt més enllà.
Una de les possibles aplicacions, per exemple, podria ser la indústria alimentària, per elaborar aliments sense gluten o com a eina per eliminar traces de gluten en processos de fabricació. “Imagina que una empresa utilitza avena i després nous, que poden tenir traces de gluten; aquí es podria fer sevir aquest enzim per assegurar la neteja”, explica Marina Girbal.
Tot i que l’objectiu principal és clar, “un altre propòsit que ens podríem marcar és investigar si pot arribar a ser una mena d’equivalent a la Lactasa però per a celíacs o intolerants al gluten. És a dir, que es produís en forma de pastilla i permetés a la persona celíaca o intolerant al gluten poder sortir a menjar fora de casa sense haver de patir.”
Hi ha qui afirma que aquesta fita podria representar un gran pas endavant en el tractament i la millora de la qualitat de vida de les persones amb malaltia celíaca o sensibilitat al gluten. I els més somiadors confien que, si els resultats de laboratori es confirmen en estudis clínics, l’enzim arribi a convertir-se en una eina revolucionària.
En qualsevol cas, mantenint el cap clar, “el més important ara és garantir la continuïtat del projecte i poder-lo desenvolupar fins a la seva aplicació real. Hi ha molt de camí per recórrer, però també molt de potencial”, conclou Girbal.
Per a més informació i possibles aliances:
